Tudo depois da poesia é uma merda.
Ademar Santos

sábado, 10 de abril de 2010

Vencida

Quan em mori, caveu un clot profund
i enterreu-m'hi dempeus, cara a migdia,
que el sol, quand surt, me encengui el fons dels ulls.
Així la gent que em vegi exclamarà:
―Mireu, um mort amb la mirada viva.
Miquel Marti i Pol
fragmento de "Em declaro vençut",
La pell del violí



Irrompín cun grito desde a marxe esquerda
da desesperanza.

O sol intenso
o frío,
o rexo
tapiz de herba,
de herbas bravas...

O día non prometía nada.

Sem comentários: