Quan em mori, caveu un clot profund
i enterreu-m'hi dempeus, cara a migdia,
que el sol, quand surt, me encengui el fons dels ulls.
Així la gent que em vegi exclamarà:
―Mireu, um mort amb la mirada viva.
Miquel Marti i Pol
fragmento de "Em declaro vençut", La pell del violí
i enterreu-m'hi dempeus, cara a migdia,
que el sol, quand surt, me encengui el fons dels ulls.
Així la gent que em vegi exclamarà:
―Mireu, um mort amb la mirada viva.
Miquel Marti i Pol
fragmento de "Em declaro vençut", La pell del violí
Irrompín cun grito desde a marxe esquerda
da desesperanza.
O sol intenso
o frío,
o rexo
tapiz de herba,
de herbas bravas...
O día non prometía nada.
Sem comentários:
Enviar um comentário